LA POBRESA

Nens amb les sabates trencades,
que treballen per les marques anunciades.

Tantes hores de treball
i sempre cap avall.

Gent sense casa,
es igual quina raça!

Et sorpren veure’ls somriure,
la força per sobreviure.

Gent desnutrida,
això és una vida?

Discriminació sense raó,
injusticia sense solució!

Mirem la realitat,
no ha passat per casualitat!

Ja fa anys que existeix,
i sense desaparició segueix.

Tinguem tots els mateixos drets,
no podem quedar-nos quiets!

Posem-hi fi d’una vegada,
que això a mi no m’agrada!

L'EPERADRIU DELS ETERIS de Laura Gallego

1r paràgraf:

Aquest llibre va ser escrit per l’autora Laura Gallego García, autora també d’altres llibres com memòries d’Idhun o el llibre de mandràgora.
L’emperadriu dels eteris, és un llibre que es va publicar l’any 2007, és bastant recent.
Aquest llibre no ha guanyat cap premi, ni tampoc s’ha fet cap pel·lícula ni sèrie d’ell, però quan te’l llegeixes, t’imagines que tu estàs present en l’historia, o almenys jo, com si l’estiguéssim vivint nosaltres. Així que no crec que sigui necessari fer alguna pel·lícula del llibre, encara que si en fessin una de molt ben feta podria estar guapíssima.

2n paràgraf:

La Nuba (mare de l’Aer), explica llegendes als nens i nenes de les coves (també a la Bipa). Aquestes llegendes, expliquen que en el regne del eteris,(on viu l’emperadriu) no existeix el patiment ni la necessitat, és un lloc meravellós. Abans d’arribar-hi cal creuar les muntanyes de Gel i la Ciutat de cristall.
L’Aer creu en la llegenda, i decideix marxar cap allà, en canvi la Bipa no creu en aquestes coses.
Fora de les coves fa molt fred i hi ha molta boira. Tothom sap que qui empren aquest camí té el risc de morir congelat.
L’Aer marxa, però no torna, llavors la Bipa decideix anar a buscar-lo.
Durant el viatge es troba amb obstacles que la faran anar parant, però finalment troba l’Aer, i desprès de tants plors perquè l’Aer reaccioni, tornen cap a les coves.

3r paràgraf:

Personatges:

-Bipa: una noia molt treballadora i responsable. No es passa el dia pensant en les coses que pensen les noies de la seva edat, es ja com una dona, a més viu sola amb el seu pare.
- Aer: un noi molt independent, fa les coses pensant només en ell, i el seu desig es marxar cap al palau de l’emperadriu.
- Nuba: Es la mare de l’Aer. Es molt simpàtica i fantasiosa amb els nens de les coves. El seu marit va marxar quan l’Aer acabava de néixer, i no ha tornat més.
- Maga: Es com el metge de la gent de les coves i la portadora de l’Òpal.


Tot s’explica molt bé i ni massa de pressa, ni massa ràpid.
La història comença a les coves, però quan l’Aer empren el camí, i la Bipa el segueix passen per: El palau de la Gèlida, per la ciutat de cristall, pel mar dels líquids i pel palau de l’emperadriu.
Fa molt fred, i hi ha molta boira, que fan difícil el camí d’arribada al palau de l’emperadriu

4t paràgraf:

Penso que l’emperadriu dels eteris es un llibre fantàstic i únic, mai havia llegit un llibre d’aventures tan entretingut, m’ha semblat fascinant!
El recomano a tots aquells que el agradin els llibres d’aventures fantàstiques, perquè és un llibre que t’enganxa des de la primera pàgina, i en dos dies ja te l’has acabat.
A més es molt important la manera en que el llibre està escrit, perquè si no està ben escrit, no ajuda a que el llibre agradi i enganxi, i aquest llibre enganxa sobretot per la manera de dir i explicar les coses.

LES DEU COSES QUE S'HAN DE FER PER PREPARAR UN PASTÍS DE LLIMONA

1. Abans de començar a fer el pastís, ha de fer l’ensucrat de 7 minuts.
Necessita:
1 clara d’ou sense remoure.
1/8 de tassa de sucre (190 g).
3 cullerades d’aigua freda.
1 cullerada de suc de llimona.
1/4 de cullerada de “Polvo Royal”.

Posi els tres primers ingredients al bany maria. Quan l’aigua de baix està bullin, remogui amb el batidor de filferro duran 7 minuts fins que estigui espès. Retiri del foc la preparació i agregi el suc de llimona. Remogui fins que estigui casi fred. Agregi el “Polvo Royal”. Continuï removent un moment més.

2. Per començar a fer el pastís a de preparar els següents ingredients:
Necessita:
100 g de mantega.
1 tassa de sucre (220 g).
1 ou.
2 rovells.
Pell ratllada d’una llimona.
1 cullerada de suc de llimona.
2 tasses de farina (240 g).
3 culleradetes de “Polvo Royal”.
1/4 de culleradeta de sal.
2/3 de tassa de llet.
La recepta d’ensucrat de 7 minuts.

3. Remogui la mantega fins que estigui cremosa.
4. Agregi el sucre a poc a poc i segueixi removent.
5. Agregi l’ou i els rovells, un a un, removent bé abans d’agregar cada un.
6. Agregi la pell i el suc de llimona.
7. Tamisi junts la farina, el “Polvo Royal” i la sal i agregi’ls a la preparació anterior alternant amb la llet.
8. Cou-hi un motlle allargat enmantecat en forn moderat durant 40 minuts.
9. Una vegada fred, cobreixi la superfície i els costats amb l’ensucrat de 7 minuts.
10. Finalment pot decorar-lo al seu gust.

La pobresa es la condició de pobre. Mancança o escassetat del necessari per viure. Es el contrari de riquesa.

Estic totalment en contra de la pobresa. Es una forma de viure inadequada que no m’agrada gens. Els països pobres són anomenats subdesenvolupats o del Tercer món. Es concentren en els continents d'Àsia i sobretot Àfrica, tot i que la pobresa està estesa arreu del món. Les causes de la pobresa són: Desastres naturals, la guerra, repartiment injust dels recursos, poc accés a l’ensenyament, no tenen drets humans i no tenen una bona salut.

Molts nens de la meva edat es queixen dient que els reis els han portat poques coses, però de que es queixen? Si hi ha nens que no tenen casa i ningú els porta res per reis. Es una diferencia totalment gran el fet d’aquestes dos maneres de viure.
Sempre penso que perquè no es posen en el lloc d’aquests nens pobres. M’agradaria que algun dia algú anés durant una setmana a viure en aquella situació,li agradaria? Segur que no.
Encara recordo una vegada quan jo tenia 6 anys, que estava mirant amb els meus pares les noticies per la televisió i van sortir fotografies de famílies pobres, sense casa ni res. Jo vaig dir als meus pares que teníem sort de no viure així, i els meus pares van mirar-me i van dir-me que nosaltres vivim bé però que hi ha gent que si que viu així,que no es broma, això està passant. Des de aquell dia sempre penso en aquelles famílies pobres que no viuen tan bé com nosaltres, sinó que viuen allunyats dels nostres recursos.

La pobresa es una manera molt injusta de viure.

LA GIOCONDA

La Gioconda o Mona Lisa és un dels quadres més famosos del món.
Apareix en multitud de llibres, revistes, diaris, i pel·lícules contínuament i és una de les obres que rep més visitants: més de 20.000 persones cada dia.

El seu autor va ser Leonardo da Vinci, (1452-1519) va viure a Itàlia. Va un pintor, escultor, enginyer, arquitecte i inventor italià.
Una altra de les seves obres va ser L’últim sopar, (1497).

Representa un retrat de mig cos d’una dona amb un somriure a la cara que normalment ha estat descrita com a enigmàtica.

La seva principal característica es el famós “sfumatto” . És una pintura a l’oli sobre fusta, on no es distingeixen les traces de pinzell de Leonardo da Vinci.

La Gioconda s’exhibeixen el Museu del Louvre de París on va ser robat l’any 1911 i que va ser trobat al cap de 2 anys, alguns pintors deien que el quadre podia ser una copia i no el de veritat.

TARDA DE SOROLLS

Vaig sentir aquell suau piu piu de cada tarda, s’escoltava el fiuuu fiuuu de les fulles quan es mouen pel vent. De sobte un bzzzztt em va fer obrir els ulls, era una mosca d’un color verd metàl·lic. Vaig sentir el bruuuum del cotxe dels meus pares que arribaven de Barcelona i el nyic nyac de la nostra porta d’entrada que l’obria la meva germana, no hi havia qui es pogués concentrar.

Després d’una estona vaig entrar dins de casa, i vaig escoltar el gluc gluc de la meva germana, tan pesada com una mosca. Vaig sentir el soroll del rellotge que feia tic-tac, com el batec del cor.
Vaig voler sortir fora un altre cop, vaig seure a la cadira, s’escoltava el zztt zttt de l’aigua de la dutxa, on estava la meva germana dutxant-se.

El riing riing del timbre em va sobresaltar, la meva mare va obrir la porta, era el meu veí alt com un sant Pau!.
Vaig concentrar-me però un xof molt fort va desconcentrar-me un altre cop, Ai! Que algú em doni un cop de mà!, va fer la meva germana que s’havia caigut, el pare va pujar les escales de metall amb un clonc clonc.
Vaig sentir el meu del meu gat negre com el carbó que volia despertar a la seva mare que dormia com una marmota.












Joana Sanz (2n B)
Anna Mª Ribas (llengua catalana).

EL MIRALL EM PARLA



El meu nom prové del llatí, i el seu significat és: do de Déu. Els meus pares van triar aquest nom perquè els va agradar, el nom de Joana només m’agrada perquè el van triar els meus pares i mai me’l canviaria, encara que em recorda a Juana la loca o Juana de Arco. L’ única persona famosa que conec i que es digui Joana és Joana Zimmer.


Una de les coses que més m’agrada de la meva manera de ser és que crec que sempre em preocupo dels problemes de les meves amigues, les animo en els mals moments i ajudo a resoldre els seus “conflictes”. El que no m’agrada de la meva manera de ser és que sóc molt vergonyosa i la veritat és que m’agradaria no ser-ho.


Les dues coses que m’agraden del meu cos són els meus llavis i el meu cabell. Els meus llavis m’agraden perquè estan perfilats com la lluna plena. El meu cabell com una cascada, no tothom el té així, i la majoria de la gent que el té així el voldria tenir llis, jo no. El que no m’agrada del meu cos és que tinc les ungles sempre mossegades, i un nas de pèsol.