divendres, 12 d’octubre del 2007

EL MIRALL EM PARLA



El meu nom prové del llatí, i el seu significat és: do de Déu. Els meus pares van triar aquest nom perquè els va agradar, el nom de Joana només m’agrada perquè el van triar els meus pares i mai me’l canviaria, encara que em recorda a Juana la loca o Juana de Arco. L’ única persona famosa que conec i que es digui Joana és Joana Zimmer.


Una de les coses que més m’agrada de la meva manera de ser és que crec que sempre em preocupo dels problemes de les meves amigues, les animo en els mals moments i ajudo a resoldre els seus “conflictes”. El que no m’agrada de la meva manera de ser és que sóc molt vergonyosa i la veritat és que m’agradaria no ser-ho.


Les dues coses que m’agraden del meu cos són els meus llavis i el meu cabell. Els meus llavis m’agraden perquè estan perfilats com la lluna plena. El meu cabell com una cascada, no tothom el té així, i la majoria de la gent que el té així el voldria tenir llis, jo no. El que no m’agrada del meu cos és que tinc les ungles sempre mossegades, i un nas de pèsol.



















1 comentari:

Anna M. ha dit...

Molt bé, Joana ! Ara a llençar-se a posar alguna foto, no? No deixis tan espai per sota del text, que queda buit al bloc, però està guapo, eh?
ANNA