Nens amb les sabates trencades,
que treballen per les marques anunciades.
Tantes hores de treball
i sempre cap avall.
Gent sense casa,
es igual quina raça!
Et sorpren veure’ls somriure,
la força per sobreviure.
Gent desnutrida,
això és una vida?
Discriminació sense raó,
injusticia sense solució!
Mirem la realitat,
no ha passat per casualitat!
Ja fa anys que existeix,
i sense desaparició segueix.
Tinguem tots els mateixos drets,
no podem quedar-nos quiets!
Posem-hi fi d’una vegada,
que això a mi no m’agrada!
que treballen per les marques anunciades.
Tantes hores de treball
i sempre cap avall.
Gent sense casa,
es igual quina raça!
Et sorpren veure’ls somriure,
la força per sobreviure.
Gent desnutrida,
això és una vida?
Discriminació sense raó,
injusticia sense solució!
Mirem la realitat,
no ha passat per casualitat!
Ja fa anys que existeix,
i sense desaparició segueix.
Tinguem tots els mateixos drets,
no podem quedar-nos quiets!
Posem-hi fi d’una vegada,
que això a mi no m’agrada!
1 comentari:
Molt bé! La poesia permet fer moltes coses, i no cal anar rimant sempre de dos en dos els versos, però com que està ben escrita, tens un 9.
Bones vacances!
anna
Publica un comentari a l'entrada