La pobresa es la condició de pobre. Mancança o escassetat del necessari per viure. Es el contrari de riquesa.

Estic totalment en contra de la pobresa. Es una forma de viure inadequada que no m’agrada gens. Els països pobres són anomenats subdesenvolupats o del Tercer món. Es concentren en els continents d'Àsia i sobretot Àfrica, tot i que la pobresa està estesa arreu del món. Les causes de la pobresa són: Desastres naturals, la guerra, repartiment injust dels recursos, poc accés a l’ensenyament, no tenen drets humans i no tenen una bona salut.

Molts nens de la meva edat es queixen dient que els reis els han portat poques coses, però de que es queixen? Si hi ha nens que no tenen casa i ningú els porta res per reis. Es una diferencia totalment gran el fet d’aquestes dos maneres de viure.
Sempre penso que perquè no es posen en el lloc d’aquests nens pobres. M’agradaria que algun dia algú anés durant una setmana a viure en aquella situació,li agradaria? Segur que no.
Encara recordo una vegada quan jo tenia 6 anys, que estava mirant amb els meus pares les noticies per la televisió i van sortir fotografies de famílies pobres, sense casa ni res. Jo vaig dir als meus pares que teníem sort de no viure així, i els meus pares van mirar-me i van dir-me que nosaltres vivim bé però que hi ha gent que si que viu així,que no es broma, això està passant. Des de aquell dia sempre penso en aquelles famílies pobres que no viuen tan bé com nosaltres, sinó que viuen allunyats dels nostres recursos.

La pobresa es una manera molt injusta de viure.

LA GIOCONDA

La Gioconda o Mona Lisa és un dels quadres més famosos del món.
Apareix en multitud de llibres, revistes, diaris, i pel·lícules contínuament i és una de les obres que rep més visitants: més de 20.000 persones cada dia.

El seu autor va ser Leonardo da Vinci, (1452-1519) va viure a Itàlia. Va un pintor, escultor, enginyer, arquitecte i inventor italià.
Una altra de les seves obres va ser L’últim sopar, (1497).

Representa un retrat de mig cos d’una dona amb un somriure a la cara que normalment ha estat descrita com a enigmàtica.

La seva principal característica es el famós “sfumatto” . És una pintura a l’oli sobre fusta, on no es distingeixen les traces de pinzell de Leonardo da Vinci.

La Gioconda s’exhibeixen el Museu del Louvre de París on va ser robat l’any 1911 i que va ser trobat al cap de 2 anys, alguns pintors deien que el quadre podia ser una copia i no el de veritat.

TARDA DE SOROLLS

Vaig sentir aquell suau piu piu de cada tarda, s’escoltava el fiuuu fiuuu de les fulles quan es mouen pel vent. De sobte un bzzzztt em va fer obrir els ulls, era una mosca d’un color verd metàl·lic. Vaig sentir el bruuuum del cotxe dels meus pares que arribaven de Barcelona i el nyic nyac de la nostra porta d’entrada que l’obria la meva germana, no hi havia qui es pogués concentrar.

Després d’una estona vaig entrar dins de casa, i vaig escoltar el gluc gluc de la meva germana, tan pesada com una mosca. Vaig sentir el soroll del rellotge que feia tic-tac, com el batec del cor.
Vaig voler sortir fora un altre cop, vaig seure a la cadira, s’escoltava el zztt zttt de l’aigua de la dutxa, on estava la meva germana dutxant-se.

El riing riing del timbre em va sobresaltar, la meva mare va obrir la porta, era el meu veí alt com un sant Pau!.
Vaig concentrar-me però un xof molt fort va desconcentrar-me un altre cop, Ai! Que algú em doni un cop de mà!, va fer la meva germana que s’havia caigut, el pare va pujar les escales de metall amb un clonc clonc.
Vaig sentir el meu del meu gat negre com el carbó que volia despertar a la seva mare que dormia com una marmota.












Joana Sanz (2n B)
Anna Mª Ribas (llengua catalana).

EL MIRALL EM PARLA



El meu nom prové del llatí, i el seu significat és: do de Déu. Els meus pares van triar aquest nom perquè els va agradar, el nom de Joana només m’agrada perquè el van triar els meus pares i mai me’l canviaria, encara que em recorda a Juana la loca o Juana de Arco. L’ única persona famosa que conec i que es digui Joana és Joana Zimmer.


Una de les coses que més m’agrada de la meva manera de ser és que crec que sempre em preocupo dels problemes de les meves amigues, les animo en els mals moments i ajudo a resoldre els seus “conflictes”. El que no m’agrada de la meva manera de ser és que sóc molt vergonyosa i la veritat és que m’agradaria no ser-ho.


Les dues coses que m’agraden del meu cos són els meus llavis i el meu cabell. Els meus llavis m’agraden perquè estan perfilats com la lluna plena. El meu cabell com una cascada, no tothom el té així, i la majoria de la gent que el té així el voldria tenir llis, jo no. El que no m’agrada del meu cos és que tinc les ungles sempre mossegades, i un nas de pèsol.